La pandèmia del coronavirus ens està aportant molts canvis, tant a nivell material com emocional i social. No tan sols pel fet de no poder sortir de casa i haver de canviar les nostres rutines i el ritme i forma en les relacions (ja sigui perquè estàs confinat amb tota la família o perquè estàs sol/a) d’un dia per l’altre, sinó també perquè apareix la por a la incertesa del demà, entre elles la por a emmalaltir i/o morir. Si a més a més ets professional sanitari i estàs a primera línia, possiblement, a part d’haver de sostenir l’estrés de treballar sota pressió i en condicions poc òptimes, hauràs d’aprendre de forma accelerada a gestionar les teves emocions per poder seguir treballant de forma eficaç.

Tot plegat, en molts casos i en més o menys mesura, crea estats d’angoixa, ansietat, alteració del son i la gana, estrés i depressió. I, davant d’aquesta situació, se’ns poden despertar emocions com són la ràbia, l’enuig, la impotència, la por i la tristesa.

D’altra banda, no parem de sentir que la situació actual és un regal per poder parar i aprofitar per conèixer-nos millor… però què vol dir?

Per mi, no es tracta tan sols d’un parar físic, sinó d’un parar mental. Tot i que sovint, ambdós estan relacionats.

Vivim en una societat que viu accelerada, on se’ns demana actuar amb rapidesa, on cal que tinguem la ment al 100% per poder organitzar-nos i actuar de forma imminent per tal de poder realitzar totes les nostres ocupacions i obligacions i, al mateix temps, integrar tots els ímputs externs. La ment és necessària en aquestes situacions i és tan eficaç que sovint automatitza aquest ritme d’acció, de tal manera que acabem actuant de forma automàtica constantment. El problema esdevé quan, de sobte, totes aquestes ocupacions desapareixen, ja que la ment, continúa amb la seva inèrcia d’acció. Però com que no hi ha en què “ocupar-nos”, ens “preocupem”. És a dir, la nostra ment segueix el seu ritme frenètic però en l’imaginari, en forma de pensaments que van del passat al possible futur, pensaments que acaben generant emocions i, moltes d’aquestes, malestar. I aquí és on hem d’aprendre a parar aquesta activitat mental si no ho hem après a fer abans, aquesta és la gran oportunitat que ens aporta aquesta situació.

Però com?
Meditant.

I què és meditar?
Doncs meditar, per mi, és estar en el moment present. Tenir la ment i tota la teva atenció en el moment present de manera conscient. És en aquest estat que ets capaç de conèixer qui realment ets, discernint entre allò real i allò imaginari, entre allò que realment forma part de tu i el que tan sols és un programa de la teva ment. I és quan et reconeixes a tu mateix, a la teva essència, que entres en un estat de pau i felicitat absoluta.

Però com es medita?
Per meditar, per estar en el moment present connectat/da amb la teva essència i no amb la teva ment, no cal estar en cap posició concreta ni realitzar res en concret, és simplement estar en l’aquí i l’ara en qualsevol moment i situació. Estar, Ser. És una capacitat que tots tenim innata, forma part de nosaltres, però actualment ens hem allunyat tant d’aquest estat que necessitem re-aprendre-ho.

Així doncs, per on començar? Aquí t’ho explico:

Tal i com ja té explicat en el vídeo anterior, no totes les pràctiques meditatives són estàtiques. Aquí et comparteixo també una comunicació celestial creada per mi mateixa, del mantra SA TA NA MA. Una pràctica meditativa que et connecta amb la naturalesa evolutiva de la nostra existència, on experimentes la impermanència de tot allò que esdevé, el canvi constant. Molt adient per aquests moments que estem vivint, tant per la impermanència de totes les emocions que ens afloren com per la impermanència de la vida en sí mateixa.

Cada quan ho hauria de fer?
Tal i com ja vaig comentar en un post anterior del blog, quantes més vegades millor. En tot entrenament, quant més temps hi dediquis, més possibilitats tindràs d’adquirir bons resultats. Però tal i com he dit, no es tracta tan sols de dedicar un temps al dia a estar presents, això tan sols és l’entrenament. L’objectiu és poder estar presents durant tota la jornada!!!

Així doncs, a mesura que vagis avançant en atenció i coneixença durant el temps que realitzes la pràctica, seràs més capaç de poder mantenir aquesta atenció plena durant el dia. És a dir, durant la pràctica t’apareixeran pensaments i emocions que tu observaràs i deixaràs passar sense aferrar-t’hi ni reaccionar. L’objectiu és que la resta del dia facis el mateix quan aquestes apareixin. El primer pas serà adonar-te de l’existència de l’emoció o pensament (que fins ara segurament et passaven per alt). En aquest moment, simplement observa-ho, vés a les sensacions del cos. Tota emoció genera una sèrie de reaccions en cadena en el nostre cos (a través de l’activació del sistema neurovegetatiu, l’autònom), des de reaccions hormonals i metabòliques a viscerals i múscul-esquelètiques, que es tradueixen, per exemple en l’augment o disminuació de temperatura en alguna part del nostre cos, augment o més presència dels batecs del cor, acceleració de la respiració, pell de gallina, augment de la tensió d’algun grup muscular o zona del cos… Es tracta simplement d’observar-les i deixar-les passar. Com ja hauràs experimentat en la teva pràctica, acabaran desapareixent, res és permanent. Però si aquesta observació et genera l’augment de les sensacions (de l’emoció que estàs vivint) perquè la teva ment segueix molt activa i no et veus en cor de seguir amb l’observació i necessites retornar a la pau quan abans, posa la teva atenció en la respiració tal i com t’he explicat en la pràctica, des d’allà on et trobis. Retorna a la teva essència calmant la ment.

Així, mica en mica, t’aniràs adonant de com reacciones davant diverses situacions en el teu dia a dia, tan a nivell intern i autònom (emocions) com a nivell conscient (com actues). Mica en mica t’aniràs coneixent més i, també mica en mica, la teva ment anirà disminuint la seva activitat sense control i estaràs més en el present. Per tant, el següent pas que experimentaràs durant la pràctica, serà que ja no tots els pensaments et generaran emocions, perquè els deixaràs passar abans que aquestes es creïn. I, en el teu dia a dia, també aconseguiràs que així sigui, actuant en comptes de reaccionar.

L’objectiu no és transformar-nos en éssers sense emocions ni pensaments. Som humans i les emocions i el pensament formen part de la nostra condició. L’objectiu és no aferrar-nos a aquestes i poder viure-les des de la equanimitat, essent conscients de la seva impermanència. I, al mateix temps, que els nostres pensaments siguin dirigits per nosaltres de forma conscient, no de manera descontrolada, inconscient i recurrent.

Espero haver-te pogut ajudar. Si has provat de realitzar la teva pràctica seguint les indicacions que t’he compartit i no te’n surts perquè la teva ment segueix molt activa, prova de realitzar la pràctica amb aquest audio de 15 minuts que t’adjunto tot seguit. A vegades, hi ha qui pot necessitar una mica de guia a l’inici.

I, si tot i això, sents que necessites suport per iniciar la teva pràctica o acompanyament en ella, posa’t en contacte amb mi i t’hi ajudaré des de la meva pròpia experiència tot i escoltant la teva, trobant junts/es la manera.

SAT NAM!