Abans de compartiu-vos la meva mirada integrativa de la fisioteràpia, crec que cal que conegueu què és la fisioteràpia i quin és el seu origen.
La paraula Fisioteràpia prové de la unió de les arrels gregues physis que significa Naturalesa i therapehia que significa Tractament (terapèutic). Això vol dir que etimològicament la Fisioteràpia és “Tractar (terapèuticament) a través de la Naturalesa”.
La història de la fisioteràpia és molt antiga ja que es remunta a l’antiga Mesopotàmia, l’antic Egipte i Amèrica prehispànica. Aleshores ja es feia ús de mitjans físics com a agents terapèutics però sovint s’atribuïen a la magia o la religió. No va ser fins l’arribada d’Hipòcrates (i altres com Herodi i Aristòtil), pare de la Medicina occidental i un dels grans impulsors de la terapèutica física, que la medicina va cobrar un caràcter més racional. Hipòcrates va establir la relació entre la malaltia i el medi en el qual es trobava l’individu podent evidenciar com l’ús d’alguns elements de l’ambient físic podien incidir de manera positiva en l’alleugeriment de diversos trastorns de la salut. i, en la seva filosofia terapèutica, defensava el fet “d’ajudar a la naturalesa”, és a dir, impulsar, a través de mitjans naturals, la força d’autocuració del cos. També va desenvolupar el moviment i el massatge com agents terapèutics.
Així doncs, podríem deduir que la fisioteràpia és una ciència molt antiga… Però no va ser fins molts segles més tard que es va definir oficialment i es van crear les primeres Universitats. Per tant, és tracta d’una professió molt nova però amb arrels molt antigues.
Actualment la Fisioteràpia és una professió sanitària (Llei 44/2003 d’Ordenació de les Professions Sanitàries) que mitjançant l’aplicació d’un ampli ventall de tècniques, com el moviment i els mitjans físics, cura i prevé les malalties, promou la salut, recupera, habilita, rehabilita i readapta les persones afectades de disfuncions psicofísiques o a les quals es vol mantenir en un nivell adequat de salut. I, tal com indica la WCPT (Confederació Mundial per la Fisioteràpia), els fisioterapeutes busquen maximitzar la qualitat de vida en l’àmbit de promoció, prevenció i tractament tenint en compte les quatre dimensions de l’ésser humà: físic, psíquic, social i ètic/espiritual.
Dit tot això, el què aporta de nou la fisioteràpia integrativa que jo ofereixo bàsicament és el següent:
- La comprensió del funcionament del ser humà com un tot, la totalitat del qual és la suma de diferents dimensions i sistemes que interaccionen i interrelacionen entre ells. L’alteració en el funcionament de qualsevol de les parts desequilibra a les altres.
- La prevenció de la salut passa per ajudar al pacient a gestionar la seva pròpia salut, emprant eines d’autoconeixement i autogestió, connectant amb la seva veritable essència.
- L’estat natural del ser en equilibri és l’estat de salut i el cos és capaç de mantenir aquest equilibri auto-regulant-se. Per tant, l’objectiu del meu servei és facilitar la resposta innata del cos per a la curació, per la qual cosa faig ús de diferents tècniques i mètodes convencionals i alternatius amb aquest objectiu, posant a l’abast del servei tots els meus coneixements i experiència (podeu donar una ullada al meu currículum holístic aquí).
- Col·laboració activa del pacient. Tal i com sempre dic, la sessió no acaba en el moment que el pacient marxa d’Osonasatnam per això jo sempre ofereixo el meu acompanyament més enllà, però és necessari que el pacient també continuï el treball que se li ha plantejat.
- Compromís personal i professional d’autoconeixement i creixement.