Sempre m’ha encantat menjar-me el fruit directament de l’arbre. Sempre m’ha donat la sensació que és, per uns instants, com si una part de l’arbre formés part de mi. Així que quan vam venir a viure al Llobet i vaig veure que hi havia una perera me’n vaig alegrar.

Però el primer estiu, la il·lusió es va fer miques en veure que les peres que aquella perera creava eren dures i aspres. Els dos primers estius esperàvem que el fruit caigués per collir-lo, per assegurar-nos que no era la nostra ànsia el que produïa aquell resultat. Però any rere any, el fruit era el mateix… immenjable!

Així que vam deixar de posar la nostra esperança en el perer, vam acceptar que era un perer bord.

Fa uns dies, un dia plujós, el meu fill va fer una fotografia d’una pera que ja havia caigut. En veure-la, vaig recordar la nostra desil·lusió del passat. En aquell moment vaig sentir que el missatge de tot plegat era recordar-me que no tots els fruits són bons, que no tot allò que esdevé i cau pel seu propi pes és dolç i digerible. Vaig pensar què podia significar tot plegat en el meu present.

Pocs dies després, sense haver parlat amb el meu fill de les meves reflexions, se li va ocórrer tocar una pera que encara hi havia dalt de l’arbre. I, en sentir-la tova, va decidir collir-la i provar-la tal com havíem fet estiu rere estiu i… Uauuuuu!!! Era boníssimaaa!!! Per mi, no tan sols tenia un gust de pera boníssim (era d’aquestes que la seva aigua et regalima llavis avall), sinó que, a més a més, tenia gust d’esperança i fe!!! Un gust que t’expandeix el cor i et dibuixa un somriure als llavis.

De nou vaig connectar amb la desil·lusió del passat, amb la pera a terra el dia plujós… amb el meu present i el missatge de tot plegat!

La natura i els seus missatges!!!

Avui he sentit que, de la mateixa manera que és quan el fruit està madur que cau pel seu propi pes, també els missatges es comprenen totalment quan has madurat i estàs preparat per comprendre.

Gràcies, gràcies, gràcies!!!