En l’hemisferi nord la primavera s’inicia quan el Sol (astre que ens indica el nostre procés evolutiu aquí a la terra, cap a la nostra essència, el nostre cor) entra en el signe del zodíac d’Àries. És l’inici de l’any astrològic, de la roda de l’any. És l’inici de l’evolució de tot el zodíac. Per tant, Àries és el primer signe, l’espurna que encén el procés, l’impuls, l’acció. D’aquí que quan arriba la primavera, després d’haver estat en la cova interior durant l‘hivern, solem sentir un impuls que ens porta cap a fora, cap a l’acció. És com l’impuls del moment de néixer, després d’haver estat 9 mesos en el ventre de la mare, és el part en si. I, com la majoria ja deveu saber, l’experiència de la gestació i el part és crucial pel posterior desenvolupament del nadó. Per tant, l’experiència viscuda durant l’hivern i l’esclat de la primavera és fonamental per iniciar el nou cicle solar.

El problema és que avui en dia, durant l’hivern, a causa dels avenços tecnològics, no solem ser tan conscients de la llum del dia, del fred… ja no necessitem reunir-nos tots al voltant del foc per tal d’escalfar-nos i tenir llum. De la mateixa manera, com a conseqüència la velocitat a què va tot avui en dia, a la necessitat d’aconseguir fites, de tenir l’agenda plena i ben organitzada per poder atrapar-ho tot, no sentim la necessitat de recolliment i introspecció a què ens convida l’hivern. No vivim l’hivern en presència plena. Cada vegada estem més desconnectats de la nostra naturalesa.

Però la primavera sí que ens arriba… la sentim, oi?

Aleshores, d’on sorgeix aquest impuls? Si no hem estat en el ventre de la mare…com podem néixer?? Com estem iniciant un nou cicle?

Sento que, ja des de fa anys, l’estem posant en marxa des de fora, des d’allò que ens dicta la societat i des de les obligacions i les responsabilitats que ens autoimposem generades des de la por, el control, la cerca de reconeixement i amor fora de nosaltres. És com si haguéssim permès que ens segrestessin el nostre JO.

Àries és l’energia del JO individual, una energia fortament masculina (yang), energètica, ràpida, impulsiva, competitiva, d’immediatesa, que mira només per si mateixa. I també és l’energia de la ràbia, la impaciència, amb poca tolerància a la frustració, que necessita l’energia femenina (yin) per poder-se contenir, de la mateixa manera que l’energia femenina necessita la masculina per poder actuar. Necessitem ambdues polaritats equilibrades. Quan l’energia d’Àries està mal gestionada esdevé el conflicte (intern i extern) i l’esgotament (personal i mundial), ja que és una energia que no es pot sostenir en el temps.

L’energia femenina és la que ens permet anar cap al nostre interior, és l’escolta, connectar amb la nostra vulnerabilitat, anar a la nostra pròpia foscor, sentir allò que necessitem. És una energia contenidora (com l’úter de la mare que conté el fetus), que nodreix. És l’energia que ens connecta amb la mare terra i que ens permet rendir-nos al fluir de la vida. Una energia que, malauradament, a pocs de nosaltres ens han ensenyat i, encara menys, felicitat per manifestar-la les poques vegades que ens ho hem permès.

Per tant, estem en desequilibri, la nostra societat està en desequilibri, amb excés d’energia masculina. I Àries, per mi, és l’energia més masculina de tot el zodíac. Perquè és yang (el zodíac té 6 energies de yang i 6 de yin), però també perquè és una energia de foc (element masculí, juntament amb l’element aire) i la seva qualitat és cardinal (inicia una estació, energia que ascendeix).

D’altra banda, l’energia més femenina del zodíac és la de Peixos perquè és Yin, element d’aigua (femení, conjuntament amb l’element terra) i mutable (al final de l’estació, energia de descens). Just l’últim signe de la roda de l’any, l’anterior a Àries. Descriure l’energia de Peixos és complicat, perquè és una energia tan etèria que sols es pot sentir. Però seguint el fil del context, seria l’energia de pau absoluta quan morim i, al mateix temps l’energia de pau absoluta quan estem dins l’úter de la mare. És l’energia final i, al mateix temps, l’energia d’abans de l’inici. És l’energia de la dissolució del JO, del TOT.

Així doncs, si l’excés en què vivim fos d’energia femenina, tampoc seria sostenible, doncs res s’accionaria o, fins i tot, no existiríem. Com amb tot, és necessari l’equilibri entre les polaritats.

L’energia del zodíac que té la capacitat de trobar l’equilibri entre dues polaritats, de forma harmònica, sense excés de cap d’ambdues parts, és l’energia de Balança. Justament l‘oposada a Àries. És a dir, que per equilibrar l’energia ariana, també hauríem d’integrar en nosaltres l’energia de balança, una energia que equilibra el JO amb el TU, que no concep a un sense l’altre, que evita el conflicte.

Em segueixes?

Si volem que la societat evolucioni, primer hem d’evolucionar els qui la formem, tots nosaltres. I per tal de poder actuar des del nostre JO veritable (la nostra essència), cal que anem endins per saber què és el que volem, què és el que ens nodreix, què és el que necessitem. I donar-nos-ho, donar-nos-ho a nosaltres mateixos i no exigint-li a l’altre o esperant que l’altre ens ho doni. L‘altre ens farà de mirall. La relació amb l’altre ens donarà l’oportunitat (si ens observem ben endins amb amor i compassió) de connectar amb allò que ens fa vulnerables, amb la nostra ferida, amb allò que necessitem i no ens estem donant. Serà des d’aquí que podrem iniciar un nou cicle de veritat, com a persones i com a humanitat. Un nou cicle on el femení i el masculí estiguin en equilibri, on tornem a sentir l’hivern i així puguem emprendre conscientment amb tota la força en primavera. Per evolucionar aquí a la terra, cal estar connectats a ella, perquè ella i nosaltres som naturalesa, naixem de la mateixa essència.

I com és baix és a dalt i a la inversa. El cosmos també ens parla. Els trànsits actuals han estat la referència astrològica que m’han inspirat a reflexionar i, a posteriori, compartir-te-les, perquè no és quelcom que m’afecti sols a mi, ens afecta a tots, en siguem conscients o no.

Plutó va entrar en Aquari poc després de l’equinocci de primavera (i hi estarà fins a l’11 de juny de 2023, moment en què retrograda a Capricorn. Al gener 2024 torna a Aquari fins a setembre 2024, moment en què retrògrada novament. Finalment, al novembre 2024 entra de nou a Aquari per romandre en el signe fins a l’any 2044). Aquest trànsit ens indica canvis importants en la societat. Cap a on es donin aquests canvis depèn de cadascú de nosaltres. Ens trobem en l’inici, en el punt més arià d’aquest canvi, que evolucionarà i finalitzarà l’any 2044. I Àries, tal com ja he explicat, està ferit i la ferida s’expandeix (stellium de Sol, Quiró i Júpiter en Àries). El personatge dins nostre que surt a actuar per cuidar, protegir-nos i contenir-nos des de l’emocional (Mart en Càncer) se sent en tensió amb la ferida de la nostra essència d’acció (perquè està en quadratura al Stellium de Sol-Quiró-Júpiter, fins al 2 d’abril) i, al mateix temps se sent confós i això l’incomoda (quadratura Mart- Neptú fins al 3 d’abril). Per sort, la realitat (Saturn) ens pot ajudar a portar a terme el treball amb el nostre interior i el nostre inconscient, tenint la valentia de mirar ben endins i fer-nos responsables d’allò que sentim (Mart en càncer en trígon amb Saturn en Peixos).

La lluna està creixent, ens està donant l‘oportunitat de sentir les emocions que se’ns desperten respecte a l’eix Àries-Balança, l’equilibri entre el JO i el TU, l’equilibri en les nostres relacions. Aquest creixement arribarà al seu clímax (lluna plena) el 6 d’abril a les 6.34 h del matí (a Catalunya). La propera lluna nova tornarà a ser en Àries (la lluna nova del mes de març també va ser en Àries) i, aquesta vegada, eclipsarà el Sol (20 d’abril a les 6.12 h del matí).

I, per acabar, comparteixo amb tu des d’una altra perspectiva, les meves reflexions.

Desitjo que d’una manera o una altra, t’arribin les meves reflexions i tu també vulguis formar part d’un canvi evolutiu positiu, amb augment de consciència.

Si necessites acompanyament per fer-lo, contacta amb mi!