En les classes de Shakti Dance® constantment fem referència a la importància de l’activació del punt del melic, sobretot en postures d’extensió.
M’agradaria explicar-vos la transcendència, tant física com energètica, que té l’activació o no activació d’aquesta zona, ja que sento que és vital per poder realitzar la pràctica de ioga amb una higiene postural adequada i una circulació energètica harmònica i fluida. Però abans, considero necessari explicar-vos unes prèvies.

Com la majoria ja sabeu, tot allò que succeeix en el nostre cos físic té una repercussió en el cos energètic i a la inversa. Tot està unit i interrelacionat.

La columna vertebral és l’eix principal del nostre cos, l’estructura principal que sosté el nostre esquelet, la qual recobreix i protegeix la medul·la espinal, permetent la comunicació del cervell amb la resta del cos. No és casualitat que el nostre canal energètic principal (Sushumna) transcorri precisament al llarg d’aquesta.

La columna vertebral està constituïda per vèrtebres. I, cada vèrtebra (a excepció de la 1a vèrtebra cervical, l’atles) consta d’una apòfisi espinosa (prominència òssia que surt de la part posterior de la vèrtebra i que, precisament, és l’encarregada de protegir el canal medul·lar. Són els sobresortints ossis que podem palpar en la nostra en la nostra esquena al llarg de la columna). Quan realitzem una extensió de la columna, si no realitzem una elongació activa de tota la zona i no activem mínimament la musculatura antagonista (la de la part anterior en els exercicis d’extensió) el que estarem produint és un xoc entre les apòfisis espinoses d’aquella zona. Acte que pot produir desgast, pinçaments i posteriors lesions.

Però què succeeix energèticament?
Tal com ja us he compartit en les meves classes, a mi m’agrada assimilar els canals energètics a mànegues que transporten aigua per tal de comprendre fàcilment el seu funcionament. Així doncs, què succeeix en una mànega quan es troba doblegada? O què succeeix quan hi ha quelcom dins la mànega que obstaculitza el pas del líquid? L’aigua no pot circular, oi? Doncs el mateix ocórre amb la nostra energia. Si el nostre cos, la nostra columna no està ben alineada o hi ha bloquejos, l’energia del canal central Sushumna queda estancada en aquell punt o no flueix amb facilitat.

Per tant, sempre que realitzem una postura d’extensió, caldrà primer allongar tota la nostra columna, alinear-la, i seguidament realitzar l’extensió mantenint activa la musculatura de l’abdomen i anterior del coll per tal de protegir tota la nostra zona lumbar i cervical.

Però anem al tema que ens ocupa en aquest article: l’activació del punt del melic!
Estructuralment ja podeu endevinar part de la importància de tenir la zona abdominal activa. Però aquí cal afegir que, físicament, en la zona del melic és on es troba el nostre centre de gravetat, és el punt central del nostre cos físic. Quan aquest es troba fora de la base de sustentació, si no fem cap pas, perdem l’equilibri. És a dir, que és el punt físic que ens permet mantenir-nos en el nostre centre. Al mateix temps, per tal de poder moure harmònicament qualsevol segment del nostre cos, és necessari que aquest moviment s’origini en un punt que l’impulsi des de la pròpia estabilitat. L’activació del punt del melic ens permetrà moure la resta del cos des de l’estabilitat i en concordança com el TOT que és. És la força central que sosté la postura, estabilitza el moviment i protegeix l’alineació del cos.

L’atribut estructural de la força correspon a l’element foc, element transformador per excel·lència. És a través de l’activació de la nostra musculatura abdominal que podrem obrir la nostra caixa toràcica. És a dir, és a través del foc que l’aigua es podrà transformar en aire. El punt del melic correspon al nostre 3r Txakra (manipura txakra), el txakra del poder personal, de l’autoestima. És quan confiem en nostres mateixos i ens sentim empoderats que som capaços d’obrir el nostre cor i mostrar l’essència que realment som. El foc ens donarà l’impuls i la direcció per poder manifestar el nostre propòsit diví aquí a la terra, resguardat dins la cova que formen les nostres costelles, les quals s’expandeixen amb l’entrada de l’aire, l’entrada del Prana.

I, un últim apunt que em meravella del punt del melic: Tot i que en aquest predomina el flux de samana vayu, és en aquest punt central on conflueix el moviment de la resta. En ell s’origina el moviment d’udana vayu, vyana vayu i apana vayu (que es dirigirà cap al cap, la resta del cos i cap a la base de la columna i peus correlativament). I en ell finalitza el moviment del prana vayu (que s’origina en el cap).

Us adoneu com n’és d’important mantenir el punt del melic actiu durant la nostra pràctica? No tan sols és el centre del nostre cos sinó que, a més a més, és qui relaciona totes les parts.

SAT NAM!