Quan estàs en el teu centre, vivint el present en cada moment i connectat amb tu mateix, rarament sorgeixen les pors. Les pors solen aparèixer quan deixem que la ment divagui imaginant futurs possibles, recordant moments del passat desagradables o permetent que es perdi entre demandes i/o informacions externes.

El cos humà està preparat per defensar-se davant un perill creant “la por” (una sèrie de reaccions en cadena que passen pel sistema hormonal, metabòlic, visceral i múscul-esquelètic) com a reacció de defensa. Aquesta defensa era i és molt últil quan l’origen de les “pors” eren i són reals. És a dir, per exemple, quan ens perseguia un lleó i calia que el nostre cos, de forma autònoma (sistema neurovegetatiu) reaccionés per activar-se i salvar-se del perill. O, en l’actualitat, quan per exemple patim un accident de trànsit i actuem de tal manera que, passat el perill, ens sembla fins i tot impossible la nostra capacitat de reacció. El problema esdevé quan els perills són creats per la nostra pròpia ment, creats a través dels nostres pensaments i no pas per situacions presents reals. Ja que, en aquests casos, el nostre cos també genera la mateixa reacció de defensa. Reacció que, donat que el perill és irreal i creat per nosaltres mateixos, pot acabar essent permanent si mantenim de forma continuada el mateix pensament. I, per tant, pot acabar produint disfuncions a diferents nivells del nostre organisme tal i com s’explica a la web a través de l‘ospteopatia bioenergètica cel·lular.

Per tant, és important poder discernir de les pors reals i les pors imaginàries. Com? Retornant al nostre centre, posant atenció al nostre cos i a les seves sensacions. Si hi ha un problema real, cal ocupar-nos-en. No quedar-nos en el “PRE-ocupar-nos”. Cal actuar, el nostre cos està preparat per fer-ho. I si el problema no és real, silenciar la nostra ment retornant a les sensacions del cos.

Si no saps com silenciar la ment, dóna un cop d’ull al post anterior on parlem de com iniciar-se en la meditació.

SAT NAM!