Les persones amb una energia masculina potent, solen ser persones amb una direcció molt clara, amb una capacitat d’acció interminable. Persones que no es rendeixen amb facilitat davant els obstacles i que són capaces d’extreure energia d’allà on podria semblar que no en quedava.

El problema esdevé quan aquesta energia masculina no està en equilibri amb la femenina. La capacitat de saber parar i esperar, de gaudir de cada pas, d’escoltar-se i respectar-se, de mimar-se i delectar-se.

L’equilibri esdevé quan ets capaç de caminar però assaborint cada pas, quan ets capaç de fer i, al mateix temps ets capaç de parar i descansar.

Una energia masculina aïllada et pot portar a estar exhaust i, tot i això, seguir endavant… fins que el teu cos et diu prou en forma de malaltia i entres en un estat de repòs absolut forçat. Si fóssim capaços d’estar atents al nostre cos en tot moment, si fóssim capaços de rendir-nos als seus ritmes en el nostre dia a dia, el nostre cos no emmalaltiria.

A la majoria ens han ensenyat a fer, però no ens han ensenyat a rendir-nos, tot el contrari, és com si l’opció de rendir-nos no pogués encabir-se en el nostre vocabulari d’accions possibles. I sí, rendir-se també és necessari.

I em refereixo a un “rendir-se” que comporta confiar. Confiar en l’Univers. Confiar en el propi cos. Confiar en la pròpia saviesa interna. Permetre que sigui el flux natural de la vida i els seus ritmes qui ens governi i no els ímputs externs que hem anat adquirint al llarg dels anys i que no són nostres.

Para, rendeix-te i descansa per uns instants.

SAT NAM!