M’encanta sentir-me arbre!

Els arbres necessiten unes bones arrels. De fet, el primer que fa una llavor fins i tot abans de créixer verticalment, és crear les seves arrels, direcció descendent, cap al nucli de la terra. Les arrels seran les que li permetran créixer amb seguretat. I aquestes no pararan de créixer! Com més creixi l’arbre en la perifèria, més creixeran les seves arrels. La terra el sostindrà i el nodrirà.

I amb unes bones arrels, l’arbre creixerà en sentit ascendent, sempre buscant la llum, el seu altre aliment, connectant la terra amb el cel.

I durant la seva vida crearà un bon tronc d’on s’aniran creant noves branques que es ramificaran, que naixeran i creixeran o s’assecaran i moriran. I en cadascuna d’aquestes branques crearà fulles, crearà flors, crearà fruits que generaran més vida com la seva… vivint sense cap mena d’aferrament ni negació cadascun dels seus cicles. Quan bufi l’aire es deixarà portar i quan plogui també es nodrirà. Ocuparà just l’espai que ha d’ocupar.

Nosaltres no som tan diferents d’ells… o jo sento que no ho hauríem de ser. Hauríem de créixer sempre amb unes bones arrels que ens sostinguessin i ens donessin prou seguretat per créixer i connectar amb el cel. Hauríem de ser capaços de viure els nostres cicles gaudint de cadascun d’ells sense quedar-nos-hi estancats, vivint els nostres ritmes interns en sincronia amb la natura. Hauríem de ser capaços de compartir els nostres fruits perquè altres també se’n nodrissin. Hauríem de saber desprendre’ns d’allò que ja no ens serveix quan ha arribat el moment, amb un simple bri d’aire. Hauríem de saber silenciar-nos i parar per uns instants per hivernar en el nostre interior. Hauríem de permetre’ns florir sense importar-nos què en pensen els altres.

Si tots fóssim arbres, estic convençuda que crearíem un bosc preciós!

Sigues arbre i crea un món millor!

SAT NAM!